El dia 6 de març de 2007 es va celebrar al centre municipal Miquel Martí i Pol de Sant Joan Despí un acte per inaugurar una exposició sobre la immigració a Espanya  i sobre la vida quotidiana a l’època Franquista. A aquest acte podia assistir qui volgués perquè era obert a tothom.

A l’acte van assistir diverses personalitats com ara el Sr. Antoni Poveda,l’alcalde i diversos regidors i regidores, les persones protagonistes d’aquestes exposició, els alumnes de 3er i 4t d’ ESO i de 1er i 2n de batxillerat de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia que havien treballat fent l’exposició i  diversos avis del poble.

A l’entrada trobàvem l’exposició amb documents escrits i moltes dades del treball que vam fer els alumnes, com uns gràfics, unes enquestes, frases de les entrevistes, recull d’opinions i també hi havia fotografies.

L’acte va començar a les 12 del migdia i a l’escenari hi havia una taula on es van situar diversos professors del centre, l’alcalde, una representant de la Generalitat i la protagonista de la trobada la Josefina Piquet.

L’acte va començar amb unes paraules de la professora de Socials l’Elionor Sellés, que ens va explicar com aniria tot i després va parlar el cap d’estudis l’Ernest Felip. Després el va seguir el Pepe Fernández, l’altre professor de Socials, que va dir unes paraules molt emotives perquè era la seva última compareixença a l’Institut perquè es jubilava d’aquí a poc, ens va explicar tot el que els alumnes havien fet i com ho havien preparat. Tot seguit va començar a parlar la Josefina Piquet que ens va contar la seva tràgica historia. Ens va dir que quan era petita, quan tenia 5 anys, es va haver de refugiar al metro amb la seva família a causa de la guerra civil. El seu pare va marxar a lluitar i ella va fugir a França  amb la seva mare, va arribar en un tren amb d’altres refugiats a un poblet molt a prop de Pau. La Josefina ens va explicar que sempre estava tancada en una habitació i que quan va transcórrer un temps va poder anar al col·legi on deia que tothom la deixava de costat menys una noia la Françoise que es va fer molt amiga d’ella. Quan va ser una mica mes gran i va acabar la guerra va tornar a Espanya amb la seva mare. En tota aquesta historia li van ocórrer  un munt de desgràcies que no ha volgut dir a ningú en 50 anys i que no he volgut comentar perquè fan molta tristesa. Quan va acabar d’explicar es va escoltar un fort aplaudiment, tot el món estava molt impressionat.

L’acte va ser molt emotiu i molt interessant i va concloure amb unes paraules de l’Alcalde, Sr. Antoni Poveda. Aquestes coses són les que et fan reflexionar i t’adones de la sort que has tingut de viure a l’època actual i lo difícil que ho tenien abans per poder sobreviure.

A mi l’acte em va agradar molt perquè aquestes coses no solen estar molt comentades per la societat i menys mal que hi ha persones com la Josefina que no tenen por a parlar i a lluitar per poder sortir endavant.

Eric Atencia
3r d’ESO

TORNAR A INICI